DRET A LA QUIETUD transforma una estructura de bastides en un espai per aturar-se, descansar i compartir. Entre seients i cossiols, la retícula deixa de ser un element associat a la construcció per convertir-se en un lloc d’estada, en un jardí temporal obert a tothom.
La proposta reivindica el dret a estar quiets a la ciutat. En un espai públic sovint pensat per al trànsit, la velocitat i la productivitat, la instal·lació convida a recuperar el temps de les cures, de la conversa i del descans. Habitar l’espai públic és també poder-hi romandre, observar, trobar-se amb els altres i deixar que el temps transcorri.
Les plantes, donades per veïnes i veïns de Campos, evoquen una pràctica quotidiana molt arrelada als pobles: treure els cossiols al carrer. Un gest senzill que embelleix l’espai compartit, aprofita l’aigua de la pluja i expressa una manera d’entendre el carrer com una extensió de la casa. És una forma de cura col·lectiva que transforma l’espai públic en un lloc més amable i reforça els vincles entre el veïnat.
En un món que ens empeny a passar de pressa, aquesta és una invitació a fer just el contrari: aturar-se, habitar i imaginar una ciutat on cuidar també sigui una forma de construir.
