CA
Camuflada dins la natura, com a sistema de defensa, s’hi amaga una sitja. Així, es construeix un espai on es confonen els límits entre allò natural i artificial. On hi ressona una voluntat de resistència, de sobreviure els temps de sequera. A la proposta per a Art Nit Campos, es presenta una sèrie de fotografies on elements naturals cobreixen la sitja, com si aquesta volgués camuflar-se o desaparèixer dins el paisatge. Malgrat aquest intent de mimetització amb la natura, la sitja es troba en un entorn urbà i de nit, fet que dona lloc a una modificació de la gamma cromàtica, més propera als colors del vespre. La inversió de colors trenca amb la nostra percepció habitual del món. Aquesta alteració genera una distància crítica que ens obliga a mirar allò conegut amb una mirada renovada, fent emergir detalls, formes i tensions que queden ocultes en la seva versió “real” o més “convencional”. A les imatges hi podem trobar plantes, flors, insectes —com una abella o una libèl·lula— i fins i tot restes d’animals: fragments d’un ecosistema que ens envolta i que sovint passa desapercebut.
ES
Camuflada en la naturaleza, como sistema de defensa, se oculta un silo. Así, se construye un espacio donde se confunden los límites entre lo natural y lo artificial. Donde resuena una voluntad de resistencia, de sobrevivir a los tiempos de sequía. En la propuesta para Art Nit Campos, se presenta una serie de fotografías donde elementos naturales cubren el silo, como si esta quisiera camuflarse o desaparecer dentro del paisaje. A pesar de este intento de mimetización con la naturaleza, el silo se encuentra en un entorno urbano y nocturno, lo que da lugar a una modificación de la gama cromática, más cercana a los colores del atardecer. La inversión de colores rompe con nuestra percepción habitual del mundo. Esta alteración genera una distancia crítica que nos obliga a mirar lo conocido con una mirada renovada, haciendo emerger detalles, formas y tensiones que quedan ocultas en su versión “real” o más “convencional”. En las imágenes podemos encontrar plantas, flores, insectos —como una abeja o una libélula— e incluso restos de animales: fragmentos de un ecosistema que nos rodea y que a menudo pasa desapercibido.
EN
Camouflaged within nature, as a defense mechanism, a “sitja” hides itself. In doing so, it creates a space where the boundaries between the natural and the artificial become blurred. Where an urge for resistance resonates — a will to survive through times of drought. In the proposal for Art Nit Campos, a series of photographs are presented in which natural elements cover the “sitja”, as if it were trying to blend in or disappear into the landscape. Despite this attempt at mimetism with nature, the “sitja” is located in an urban, nighttime setting, which results in a shift in the color palette, closer to the hues of dusk. The color inversion disrupts our usual perception of the world. This alteration generates a critical distance that forces us to look at the familiar with renewed eyes, revealing details, forms, and tensions that remain hidden in its “real” or more “conventional” version. In the images, we can find plants, flowers, insects — such as a bee or a dragonfly — and even remains of animals: fragments of an ecosystem that surrounds us and often goes unnoticed.
BARTOMEU SASTRE
CA
Nascut a Palma (Mallorca) l’any 1986, és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat exposicions individuals com Cada vegada estam més aprop, però no sé de què (Galeria Fran Reus, Palma, 2022) i La voluntat (The will), comissariada per Tolo Cañellas (Box 27, Casal Solleric, 2014). Ha presentat treballs performatius com Què dura per sempre avui? (Can Balaguer, Palma, 2022) i Assaig per a un monòleg improvisat a la fira SWAB (Barcelona, 2018). Ha rebut beques com Crida de projectes de creació i investigació (Casal Solleric, 2020) i de la Fundació Guasch Coranty (Barcelona, 2010). Premi Art Jove (Govern Balear, 2012) i finalista de certàmens com BIAM (Museu del Montsià, 2010). Ha conduït tallers com Zona Intrusa 12: Prendre la paraula (comissariat per Rita Andreu) i ha format part de l’equip educatiu de la Fundació Pilar i Joan Miró (2011–2013). Ha estat resident a HANGAR (Barcelona, 2019) i a Nau Estruch (Sabadell, 2013).
ES
Nacido en Palma (Mallorca) en 1986, es licenciado en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona. Ha realizado exposiciones individuales como Cada vegada estam més aprop, però no sé de què (Galeria Fran Reus, Palma, 2022) y La voluntat (The will), comisariada por Tolo Cañellas (Box 27, Casal Solleric, 2014). Ha presentado trabajos performativos como Què dura per sempre avui? (Can Balaguer, Palma, 2022) y Assaig per a un monòleg improvisat en la feria SWAB (Barcelona, 2018). Ha recibido becas como la Crida de projectes de creació i investigació (Casal Solleric, 2020) y la de la Fundació Guasch Coranty (Barcelona, 2010). Premio Art Jove (Govern Balear, 2012) y finalista en certámenes como BIAM (Museo del Montsià, 2010). Ha conducido talleres como Zona Intrusa 12: Prendre la paraula (comisariado por Rita Andreu) y ha formado parte del equipo educativo de la Fundació Pilar i Joan Miró (2011–2013). Ha sido residente en HANGAR (Barcelona, 2019) y en Nau Estruch (Sabadell, 2013).
EN
Born in Palma (Mallorca) in 1986, he holds a degree in Fine Arts from the University of Barcelona. He has held solo exhibitions such as Cada vegada estam més aprop, però no sé de què (Galeria Fran Reus, Palma, 2022) and La voluntat (The will), curated by Tolo Cañellas (Box 27, Casal Solleric, 2014). His performative works include Què dura per sempre avui? (Can Balaguer, Palma, 2022) and Assaig per a un monòleg improvisat at the SWAB art fair (Barcelona, 2018). He has received grants such as the Crida for Artistic Creation and Research Projects (Casal Solleric, 2020) and the Guasch Coranty Foundation Grant (Barcelona, 2010). He was awarded the Art Jove Prize (Balearic Government, 2012) and was a finalist in competitions such as BIAM (Museum of Montsià, 2010). He has led workshops like Zona Intrusa 12: Prendre la paraula (curated by Rita Andreu) and was part of the educational team at the Fundació Pilar i Joan Miró (2011–2013). He has been an artist-in-residence at HANGAR (Barcelona, 2019) and Nau Estruch (Sabadell, 2013).
STATEMENT
CA
Treball des de la intersecció entre la paraula, la imatge i el desig. La meva pràctica es desenvolupa a través d’instal·lacions, performances i projectes, que articulen l’experiència íntima dins i fora dels marcs socials i digitals contemporanis. Les meves obres exploren la comunicació emocional, el llenguatge com a mirall de la societat i la performativitat del fracàs. Les frases que escric, sovint evoquen sistemes d’autodefensa, relats fràgils, a vegades efímers, on hi ressona una sensació de final de cicle, però també una voluntat de resistència des del plaer, la bellesa o l’humor.
El llenguatge és l’eix vertebrador de la meva pràctica artística: escrit, parlat, projectat o cantat. Construeix espais emocionals, confon límits entre el discurs i la matèria, entre la veu i la imatge. Pot apareixer com a protagonista de l’obra o bé camuflat dins la imatge, diluït entre textures i materials i reclamant una mirada atenta per ser desxifrat. Com si el missatge estigués esperant ser descobert lentament, com si fós un secret.
M’interessa allò íntim, allò que es mou entre el desig i la impossibilitat. Explor la comunicació entre persones, la tensió entre el que és natural i l’artificial, i els efectes que les xarxes socials i l’era digital tenen en les nostres relacions. Molts dels meus projectes parteixen d’una recerca utòpica, on es persegueix allò que mai podrà satisfer, una mena de buidor compartida, pròpia d’una generació que viu entre l’hiperconnexió i la desconnexió emocional.
ES
Trabajo desde la intersección entre la palabra, la imagen y el deseo. Mi práctica se desarrolla a través de instalaciones, performances y proyectos que articulan la experiencia íntima dentro y fuera de los marcos sociales y digitales contemporáneos. Mis obras exploran la comunicación emocional, el lenguaje como espejo de la sociedad y la performatividad del fracaso. Las frases que escribo, suelen evocar sistemas de autodefensa, relatos frágiles, a veces efímeros, donde resuena una sensación de fin de ciclo, pero también una voluntad de resistencia desde el placer, la belleza o el humor.
El lenguaje es el eje vertebrador de mi práctica artística: escrito, hablado, proyectado o cantado. Construye espacios emocionales, confunde límites entre el discurso y la materia, entre la voz y la imagen. Puede aparecer como protagonista de la obra o bien camuflado dentro de la imagen, diluido entre texturas y materiales, reclamando una mirada atenta para ser descifrado. Como si el mensaje esperara ser descubierto lentamente, como si fuera un secreto.
Me interesa lo íntimo, lo que se mueve entre el deseo y la imposibilidad. Exploro la comunicación entre personas, la tensión entre lo natural y lo artificial, y los efectos que las redes sociales y la era digital tienen sobre nuestras relaciones. Muchos de mis proyectos parten de una búsqueda utópica, donde se persigue aquello que nunca podrá satisfacer, una especie de vacío compartido, propio de una generación que vive entre la hiperconexión y la desconexión emocional.
EN
I work at the intersection of words, images, and desire. My practice unfolds through installations, performances, and projects that articulate intimate experience both within and beyond contemporary social and digital frameworks. My work explores emotional communication, language as a social mirror, and the performativity of failure. The phrases I write, often evoke self-defense mechanisms, fragile and sometimes ephemeral narratives where a sense of ending resonates, alongside a will to resist through pleasure, beauty, or humor.
Language is the backbone of my artistic practice—written, spoken, projected, or sung. It builds emotional spaces, blurs the boundaries between discourse and material, between voice and image. It may appear as the protagonist of the work or be camouflaged within the image, diluted among textures and materials, demanding a focused gaze to be deciphered. As if the message were waiting to be slowly uncovered, like a secret.
I’m drawn to the intimate, to what moves between desire and impossibility. I explore communication between people, the tension between the natural and the artificial, and the effects that social media and the digital era have on our relationships. Many of my projects begin from a utopian pursuit—chasing something that can never fully satisfy—a kind of shared emptiness, characteristic of a generation caught between hyperconnection and emotional disconnection.
