AMOR MAGNÈTIC

intervenció sitja

Intervenció interactiva amb lletres magnètiques que permet als participants moure-les i organitzar-les al seu gust. La sitja es converteix en un espai d’activitat, observació i comunicació, funcionant com un lloc per a la comunicació directa i passiva, així com de connexió entre el passat i el present.

En traslladar la intimitat d’un gest habitualment reservat a l’àmbit privat —com una nevera de casa— a l’espai públic, la sitja es reutilitza com un mitjà d’intercanvi comunitari, evocant la seva funció original d’emmagatzematge de gra destinat a l’ús compartit.

En explorar visualment les lletres sobre la superfície metàl·lica, el participant no només interactua amb les intervencions dels visitants anteriors, sinó també amb la mateixa sitja. En unir l’imant amb el metall, també connectam amb els espais físics que ens envolten, amb les traces de les accions que s’hi han produït abans i amb els moments del passat.

L’obra de Catherine Vollmer explora la intersecció entre l’espai construït, el context històric i els fenòmens naturals. Formada en arquitectura, les seves instal·lacions difuminen la frontera entre la intervenció artística i l’arquitectònica. La seva pràctica combina la recerca científica, la transformació de l’espai i l’ús de materials tècnics per investigar i qüestionar la nostra manera d’interactuar amb els espais i amb els contextos culturals on s’inscriuen.

Una part essencial del seu treball se centra en la interconnexió entre l’experiència humana dins l’espai construït, la història, la natura i l’expressió artística. Les seves obres conviden l’espectador a interactuar amb el projecte i amb l’espai des d’un nou context, establint paral·lelismes inesperats entre el seu ús original i la intervenció artística, tot respectant-ne el caràcter i la funció autèntics.

Mitjançant el joc amb l’escala i la repetició, convida el públic a interactuar amb els espais que les seves obres ocupen i a definir-los, fent-lo partícip de la seva construcció i reinterpretació. Aquesta manera d’entendre l’espai respon a la seva convicció que els espais dissenyats es defineixen per l’ús que en feim i per la manera com hi interactuam, i alhora condicionen aquesta mateixa experiència, generant una relació simbiòtica entre la vivència humana i la intervenció arquitectònica i artística.

@kittyvollmer