• julio 23, 2019

    MIMETISME

    MIMETISME

    GIMNÈSIA 

    Aquesta és una intervenció d’art energètic que esdevé visual. 

    Mallorca i Menorca eren conegudes pels grecs per les illes Gimnèsies, perquè els seus habitants (gymnetes) en temps talaiòtic anaven nuus. Amb Gimnèsia pretenem despullar i fer visible quelcom més d’aquesta època que pensam que és comú en altres moments històrics… 

    Comparant les línies geobiològiques de Hartmann, Curry i sagrades en un lloc tan emblemàtic com la construcció posttalaiòtica de son Corró, a Costitx, on es descobriren els famosos bous de bronze, amb les de l’Auditòrium de Campos, temple gòtic del s. XVI, observam tantes similituds que ens atrevim a reproduir aquestes línies energètiques i encaixar el temple prehistòric dins l’antiga església de l’hospital amb 2000 anys de diferència entre ells. 

    Criden l’atenció les dimensions dels dos edificis, amb només 70 cm de diferència en l’amplada del seu interior i observam com les columnes de Son Corró coincideixen als talls de les línies de Hartmann. Però el que més destaca és la ubicació dels altars en cada cas, on hi ha un quàdruple creuament. 

    La recreació contemporània de les condicions d’un espai sagrat en un altre, amb dos mil·lennis d’història entre ells, genera un espai que convida a la reflexió alhora que vol reivindicar la passiva inconsciència administrativa, que manté un espoli injustificat allunyant els elements de la seva font generadora. Pensam i sentim que observar elements artístics en el seu lloc original eleva a la màxima potència la intencionalitat dels seus creadors. 

    Miquel Mulet / Miquela Salom 

    ________

    https://www.instagram.com/mim_etisme/

  • julio 22, 2019

    ANTONI MAS

    ANTONI MAS

     

    Sovint he tengut la sensació de tenir una dificultat afegida per poder desenvolupar la meva obra. D’una banda, la manca de temps per mor d’haver-ho hagut de compaginar amb una altra feina i, de l’altra, el fet que ja fa una quarantena d’anys vaig optar per un tipus d’art, l’anomenat realisme, que no permet abastar una gran producció perquè implica una feina molt tècnica i de lenta elaboració, i que potser no sempre ha estat igual de valorat que altres propostes suposadament més arriscades o d’avantguarda. Això no implica cap queixa sinó que és l’assumpció d’un fet, acceptant-ne les conseqüències plenament. 

    El fruit d’aquest treball, ara mateix, és un quadre de dimensions considerables per mi, que encara resta inacabat i no sé per quant de temps, en el que ja hi duc treballant des de fa devers nous mesos. No sé quin serà el seu destí final però sí que em tempta que surti uns dies de l’estudi i es sotmeti al criteri del públic.

    Em complau que, tenint en compte que tal vegada la meva obra no acaba d’encaixar amb els paràmetres d’una mostra d’art tant consolidada com és ARTNIT, la meva proposta hagi estat acceptada pel comissariat de l’esdeveniment. Aquest fet m’omple de satisfacció per dos motius, d’una banda perquè demostra el criteri ampli de la direcció de la mostra i, de l’altra, perquè comparteixen el meu convenciment que el realisme i la pintura amb el suport convencional segueix essent un llenguatge plàstic plenament vigent en el segle XXI.

    ________

    https://salapares.com/ca/artista/antoni-mas/
    https://salapares.com/ca/exposicio/antoni-mas-2/
    https://salapares.com/ca/exposicio/antoni-mas-3/

  • julio 17, 2019

    PABS

    PABS

    My name is Pablo Fernández del Castillo Garibay but you can call me Pabs.
    I was born in Mexico but I been living in Barcelona for half of my life. I am an street artist, illustrator and creative copywriter. No matter the techniques I use – graffiti, hand-drawing or digital illustration – I always create easily recognizable and friendly characters, it is my favourite thing to do in my life. I love working on characters and creating.
    I have worked in many ad agencies such as BBDOJWTDDBOgilvy, etc… working for many brands and meeting great people.  I’m a full-time freelance creative and illustrator. I graduated from the first generation of the Pictoplasma Academy where I met fabulous people.
    Hope you like my work and I will love to hear from you.
    Pabs

    ________

  • julio 17, 2019

    GORI MORA

    GORI MORA

    L’art és, gairebé sempre una exploració personal i l’observació social al món en el qual vivim. Estic especialment interessat en el cos humà i com crea diferents rols i relacions en els sistemes socials i de comunicació. Exploro com es construeixen els cossos i com nosaltres, com a cossos, ens convertim en objectes d’observació. Essencialment faig un estudi visual sobre com la percepció de la realitat davant d’una representació d’un cos, esdevé indeterminada a causa de tota la informació que rebem a través dels mitjans i del context, i com tot això dicta la manera en què ens definim. La modificació del cos i les tendències culturals avui en dia van de la mà. Exploro la meva pràctica artística en forma de camuflatge, mimesi i apropiació que continuen plantejant la difícil relació entre la realitat i la seva representació. Aquesta informació sobre els cossos, a través de l’espai virtual, ens influeix d’una manera modificable i qüestionable. Ens trobem davant d’una imatge i ens convertim en una imatge

    per esdevenir una representació corporal. Els dispositius electrònics permeten accedir a n’aquest espectacle corporal on la mirada és el vehicle d’aquest esdeveniment virtual, que ens guia com a consumidors i productors contemporanis.

    ________

    www.gorimora.com
    @gori.mora

  • julio 16, 2019

    CATALINA JULVE

    CATALINA JULVE

    HIPPIES ALWAYS WELCOME

    Em fascinen les persones lliures. Sense fermalls, sense prejudicis, sense condicionants que vagin més enllà d’una relació natural i sincera amb el propi cos, amb la terra, i amb els altres congèneres. En el fons, ho volem ser tots, lliures, i caminam per la vida cercant aquesta llibertat, aquesta facultat innata d’anar a lloure. Això és el que em va fer acostar als hippies, allò que em va fer comprendre el lema «Hippies always welcome». Hi han estat sempre: els qui s’han allunyat del sistema, els incompresos, els qui no han entès mai el poder, ni l’ambició pels béns materials. Els pitagòrics, els qui ja en temps dels grecs postulaven el primitivisme, els franciscans i el seu vot de pobresa natural, els càtars, els joglars, els trobadors, el mite del bon salvatge pregonant la bondat intrínseca de la persona no instruïda, els naturistes… tots a la seva manera i en el seu temps havien estat hippies.

    Vaig voler plasmar-los damunt tela, damunt paper, donar-los forma, interpretar aquesta manera de comprendre la vida. I tanmateix, alguna cosa me’n distanciava. Racionalment eren meus, tots aquells hippies i les seves imatges. Però, i emocionalment? Vaig nedar endins i fondo en mi mateixa i vaig fitar els qui tenia més a prop. Tots tenim persones a devora que creixen d’una altra manera. Fins i tot nosaltres mateixos, més d’un dia, més d’una temporada. De vegades són gent esquerpa, sulla; d’altres, gent amorosa i amatent, però sempre són diferents: alliberats de traves absurdes, amb una connexió màgica amb l’entorn, éssers vius dins un ecosistema d’éssers vius, ànimes distants del tumult urbà, de la fredor dels carrers, de la convenció i la norma. Si mirau la llum estranya dels ulls dels infants
    comprendreu aquesta llibertat que tan pocs saben fer perdurar.

    I sí: aquests han estat els meus hippies. Els qui són sempre benvinguts, els qui tenen la pau perquè són la pau. Els qui estimen sense haver de pensar per què. Els qui riuen perquè són lliures. Són els meus hippies. Mirau-los. I hi veureu els vostres.

    ________

    catalinajulve.cat
    https://www.instagram.com/catalinajulvejaume/

  • julio 15, 2019

    SERGI CLAVÉ I CLOS

    SERGI CLAVÉ I CLOS

    El projecte que presento a Artnit està format per dibuixos i puzles de fusta. Els dibuixos son políptics, formats per diversos papers. Duplico composicions senzilles de formes i colors plans i saturats amb petites variacions de forma i tonalitat. La complexitat que incorpora la repetició es contraresta amb una simplicitat i reducció dels mínims elements que formen el dibuix. Complementant els dibuixos he construït uns trencaclosques on apareixen també formes geomètriques bàsiques que es combinen entre ells de forma similar als dibuixos. Son trencaclosques sense una solució única. Permet múltiples opcions de composició, i totes elles són correctes.

    D’alguna manera, els dibuixos i els puzles s’enriqueixen mútuament. Es complementen. Les obres sobre paper donen cos, reflexió i fons als trencaclosques. I aquests, accentuen la part més lúdica dels dibuixos. I és aquesta idea de joc, de manera explícita en els puzles, i de forma més indirecta amb els papers, el que em porta a titular el projecte Play.

    Sergi Clavé Clos
    Projecte Play ArtNit Campos 2019

    ________

    http://www.sergiclave.com/
    https://www.facebook.com/sergi.clave
    https://www.instagram.com/sergiclaveiclos/

  • julio 14, 2019

    SIMONA CHELI

    SIMONA CHELI

     

    Multitudes se ven forzadas a un viaje hacia lo ignoto de un mundo aparentemente feliz, pero al abrir las puertas de nuevas realidades se hace manifiesta la falacia del mundo feliz.

    A sus pies se halla la miseria, y sus descendientes nacen muertos socialmente. En el mundo aparentemente feliz otras multitudes están cegadas por promesas de abundancia y riqueza, pero esas promesas solo sirven para deslumbrarles con su luminiscencia.

    Conscientes de su perdición, las masas recurren a la evasión espiritual a la vez que derrochan sus recursos a los que recurren los abusadores. El círculo se cierra con la evasión física y espiritual de la humanidad toda que, intentando erguirse desde su situación sombría, busca abrir puertas de mundos quiméricos.

    ________

    www.simonacheli.com
    https://www.facebook.com/simonacheli
    https://www.facebook.com/anomis.sound
    https://www.instagram.com/simona.cheli/
    https://www.instagram.com/anomis_sound/
    https://www.mixcloud.com/anomis_dj/

  • julio 13, 2019

    MARIE TOOTH

    MARIE TOOTH

     

    Marie Tooth es el alter ego con el que Patricia Aibar (1985) firma su obra. Este seudónimo nace de la unión de los nombres de los neurólogos que dieron nombre a Charcot-Marie-Tooth, enfermedad que le fue diagnosticada a la artista catalana en la adolescencia y para cuyo dolor halló en la pintura su vía de escape. Marie Tooth firma una travesía autobiográfica que se ha convertido para Aibar en una liberación que le permite despojarse de justificaciones y encontrar en la pintura una catarsis firmada por su seudónimo.

    A los seis años recibió su primera caja de acuarelas, y desde entonces no se ha separado de ellas. Tras guardar celosamente su obra, en febrero de 2015 la muestra al público por primera en la exposición individual `Frágile ́. Así fue como desveló al mundo ese diario pictórico construido a golpe de pinceladas. Pinceladas bañadas de acuarela, pintura que considera la más noble por carecer de margen de error. El más nimio desliz no se puede ser ocultado cuando se trabaja con acuarelas, y el trabajar con una pintura carente de segundas oportunidades permite a Marie Tooth ahondar en las taras, esas que cree nos hacen verdaderamente diferentes y únicos. Porque como la artista asegura, “nuestra sombra no deja de ser nuestro niño interior reclamando amor, la versión más pura de cada uno de nosotros”.

    Actualmente se encuentra centrada en la exposición individual `Limerencia ́.

    ________

    marietooth.com
    IG: @marie__tooth

  • julio 10, 2019

    PARCHE PREMIUM

    PARCHE PREMIUM

    En un mundo roto a sabiendas de todos, la necesidad de encontrar un sentimiento común aparece como la única esperanza.

    PARCHE PREMIUM es una obra de carácter inclusivo que pretende acompañar al público en un viaje emocional para remover conciencias a través de los sentidos e invitar a la reflexión.

    Hay que localizar el dolor para poder tratarlo. Somos sensibles y podemos ir a una, aunque el sistema trate de convencernos de lo contrario.

    Pongamos luz y escuchemos.

    ________

    En este viaje sensorial colaboran:

    :::::: Pi ::::::
    Artista vocal de música ambiental y progresiva, se encarga de la narración auditiva. Escuchen atentos y déjense llevar.
    pimusical.bandcamp.com/

    ::::::: Parche Amazónico ::::::
    Victoria Morales y Juan David Casas ponen ojo avizor con imágenes en movimiento y obra plástica, guiando el imaginario de los asistentes.
    parcheamazonico.ga/

    ________

    INFO PRÁCTICA
    Se celebrarán 2 pases de la performance (de 30 minutos de duración) que consistirá
    en una experiencia visual y auditiva.
    El conjunto de obra plástica a cargo de Juan David Casas, estará expuesta en el casal
    de Sa Nostra (ahora Bankia) y se podrá visitar de manera libre fuera de los tiempos de
    performance.

    ________

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies