Quan l’actitud esdevé forma s’inspira en el títol de l’exposició comissariada per Harald Szeeman a la Kunsthalle de Berna, a Suïssa, el 1969 (When Attitudes become Form), una proposta que va copsar i consolidar una sèrie de propostes d’artistes internacionals que es definirien com a posminimalistes. Estem parlant d’un tipus de pràctiques artístiques centrades en la poètica dels gestos, els processos i els materials, que defugien del concepte d’obra d’art tradicional.

Partint d’aquest rerefons, l’obra es formalitza en la recreació de la superfície del taller en el que treballa l’artista a Barcelona, a partir de més de 200kg de terra extreta del terreny on ha viscut la major part de la seva vida a Mallorca.

A partir d’aquest gest, l’obra fa referència a les condicions sota les quals es desenvolupa el treball creatiu en l’era digital, regit per la màxima productivitat i l’autoexplotació entusiasta dels cossos. La terra llaurada, obre una analogia amb el treball metòdic, rutinari i “de sol a sol” associat amb la pagesia. Finalment, el diàleg simbòlic i material entre els tres espais (el taller de Barcelona, el terreny de residència a Mallorca i l’espai expositiu del nucli urbà de Campos) aporta diferents significats i reminiscències a l’obra, que qüestiona la dissolució de la llar i la pertanyença a un indret concret, en un món abocat a la fragilitat i l’acceleració. Així mateix, s’ha documentat fotograficament el buit resultant en extreurer-la del lloc d’origen, explorant la relació entre positiu i negatiu, buit i ple.

La pràctica artística de Biel Llinàs es desenvolupa a partir del qüestionament dels llenguatges i codis de representació. A través de mitjans com la pintura, la fotografia o la instal·lació, mos- tra un especial interès pel concepte d’espai i la seva representació, entès com aquell indret (fisic o mental, natural o cultural, urbà o rural, concret o abstracte) que habitem, coneixem i produim diariament a través de diverses experiències.

Reflexiona sobre temes com ara la dualitat entre realitat/ficció, la incongruència del llenguatge i els sistemes de representació com a dispositiu de poder, des d’una perspectiva multidisci- plinar, tot i que especialment marcada per la pintura. Així mateix, investiga el paper normatiu dels sistemes de signes i senyals aplicats a diversos contextos com per exemple l’espai urbà o l’espai museístic, els quals n’asseguren la seva productivitat, seguretat i ordre, sotmetent-los a lògiques de comportament predissenyades.

@b.llinas
facebook.com/bielllinasart
bielllinas.hotglue.me
gabrielllinas@outlook.com