Mans, sempre presents obrint camí,
em permeten connectar intensament amb l’Ara dins de l’execució sensible i conscient de l’acció, arrossegant amb elles la resta del cos.

Acariciar també amb la mirada
completant el sentir del tacte.
Cos, ment i esperit
per transportar forma de l’eteri a el tangible.

Materials que es presenten gairebé indomables en la contesa de la creació i que només defalleixin enfront de la insistència de l’artista.
Pedra i ferro, tan presents a la guerra
com a l’evolución de l’èsser humà.

Diàlegs en els quals trobar els límits
entre allò natural i allò artifi cial,
l’orgànic i lo geomètric,
la brutícia que atorga la vida i l’asèpsis de l’estètica.

www.omsard.com
@olmo.s_art