NO PASSA RES, SI QUE PASSA
instal·lació
NO PASSA RES, SI QUE PASSA
instal·lació
L’any 2021 vaig arribar a un punt d’inflexió vital en el qual qüestions com la precarietat del sector, les desigualtats i la violència estructural del sistema em van provocar un període d’angoixa i sofriment. D’aquest moment va néixer la necessitat de sublimar aquests sentiments a través d’exposar aquesta situació de vulnerabilitat i, alhora, generar un espai de cures col·lectives a través de la reconnexió amb el temps i amb la tradició. Així va sorgir l’assaig d’experimentació denominat ‘No passa res si que passa’ presentat en Lanevera Gallery de València.
Les lones d’hule, un material molt relacionat amb la quotidianitat de la casa i amb una cosa familiar que ens trasllada a la infantesa, a la calidesa d’una llar, però simulen alhora ser fredes pantalles de mòbil, brodades amb converses de WhatsApp amb amigues i familiars, on s’exposen situacions vitals dures, pensaments i tribulacions que tota persona pot haver sofert. Aquest brodat es va dur a terme de manera col·lectiva, amb la participació de les persones implicades en els missatges, desenvolupant un espai segur on parlar i recuperar la tradició de compartir en el fet de cosir. I és que la tradició de teixir té una relació directa amb les pràctiques enteses com a pròpies de les dones, però que recupero com a reivindicació d’aquesta activitat des d’un vessant feminista, relacionat amb les cures, en viure un procés d’artesania en comunitat, amb una temporalitat allunyada de les velocitats actuals a pesar que, paradoxalment, el món digital estigui molt present en les obres. La meva àvia cosia per obligació, però nosaltres cosim precisament per contra: per subversió.
Les lletres toves mostren missatges durs: dificulten el pas en el recorregut expositiu i s’amunteguen a la sala, configurant una metàfora de la violència en un format colorit, agradable al tacte, gairebé infantil. En realitat, són coixins fets de PVC de diferents tonalitats de verd que conviden a estirar-se, a jugar, a tocar, a reconnectar formant altres significats. Busco que el públic intervingui, jugui i transformi l’espai a través de la participació amb aquests objectes.
Les obres són les que en última instància transmeten al públic l’experiència que vaig viure aquest any. Tenen la finalitat de fer-ho partícip del meu sofriment per a també sublimar el seu, trencar amb els estigmes relacionats amb la salut mental i destacar la importància de les cures i del suport de les xarxes comunitàries que ens sostenen. El meu treball es basa en la comunicació d’aquests missatges, però sempre des de llocs i estètiques alegres plenes de color, de sinceritat, d’humor, de paradoxes i a través de la participació i de l’autocrítica constructiva.
REYES PE
Reyes Pe és el nom artístic de Reyes Pérez Manglano, nascuda a València en 1989.
Va estudiar disseny de moda a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València, ha complementat aquesta formació amb diversos cursos de pintura, modelatge, construcció de titelles, escultura i fotografia, esdevenint una artista polifacètica.
Les seves recerques se centren en el tèxtil i en el sentit del tacte.
Des de l’any 2013 ha mostrat la seva obra i les seves creacions d’arquitectura efímera en format expositiu en diversos espais de ciutats com Madrid, València, Castelló i Barcelona. Destaca el seu treball com a fallera experimental, ja que ha estat reinventant les falles des de l’art contemporani des de fa gairebé deu anys, incloent en un espai tradicionalment ocupat per homes un clar discurs feminista i innovador. Realitza totes les seves escultures o arquitectures efímeres a partir de restes pròpies o col·lectius, donant-li als materials una segona vida, intentant generar el menor residu possible amb una perspectiva ecologista i respectuosa amb el medi ambient.
Les falles de Reyes Pe, realitzades en els anys 2021, 2022 i 2023, han estat guardonades amb diversos premis en les categories d’enginy i gràcia i en la secció experimental. Els elements de les seves obres estan pensats per a ser descoberts mitjançant el tacte. Això es deu a l’interès inherent en el relleu i el tèxtil, però també per una qüestió activista de lluita contra el capacitismo. Reyes Pe busca formats inclusius en les seves peces, a través també de la col·laboració amb altres artistes i col·lectius, així com centres com l’ONCE o SJD de València.
Les peces sempre inclouen la participació del públic a partir de posar èmfasi en el treball de mediació entre les obres a través de generar entrevistes als participants i registres audiovisuals del que ocorre amb les seves peces, compartint el resultat del procés artístic.
Paral·lelament a la seva obra pròpia col·labora sovint amb altres artistes d’arts escèniques i audiovisuals dissenyant vestuari, escenografies i altres elements escènics com a escultures, titelles o màscares.
Instagram @reyes.pe