Quan l’actitud esdevé forma s’inspira en el títol de l’exposició comissariada per Harald Szeeman a la Kunsthalle de Berna, a Suïssa, el 1969 (When Attitudes become Form), una proposta que va copsar i consolidar una sèrie de propostes d’artistes internacionals que es definirien com a posminimalistes. Estem parlant d’un tipus de pràctiques artístiques centrades en la poètica dels gestos, els processos i els materials, que defugien del concepte d’obra d’art tradicional.

Partint d’aquest rerefons, l’obra es formalitza en la recreació de la superfície del taller en el que treballa l’artista a Barcelona, a partir de més de 200kg de terra extreta del terreny on ha viscut la major part de la seva vida a Mallorca.

A partir d’aquest gest, l’obra fa referència a les condicions sota les quals es desenvolupa el treball creatiu en l’era digital, regit per la màxima productivitat i l’autoexplotació entusiasta dels cossos. La terra llaurada, obre una analogia amb el treball metòdic, rutinari i “de sol a sol” associat amb la pagesia. Finalment, el diàleg simbòlic i material entre els tres espais (el taller de Barcelona, el terreny de residència a Mallorca i l’espai expositiu del nucli urbà de Campos) aporta diferents significats i reminiscències a l’obra, que qüestiona la dissolució de la llar i la pertanyença a un indret concret, en un món abocat a la fragilitat i l’acceleració. Així mateix, s’ha documentat fotograficament el buit resultant en extreurer-la del lloc d’origen, explorant la relació entre positiu i negatiu, buit i ple.

La pràctica artística de Biel Llinàs es desenvolupa a partir del qüestionament dels llenguatges i codis de representació. A través de mitjans com la pintura, la fotografia o la instal·lació, mos- tra un especial interès pel concepte d’espai i la seva representació, entès com aquell indret (fisic o mental, natural o cultural, urbà o rural, concret o abstracte) que habitem, coneixem i produim diariament a través de diverses experiències.

Reflexiona sobre temes com ara la dualitat entre realitat/ficció, la incongruència del llenguatge i els sistemes de representació com a dispositiu de poder, des d’una perspectiva multidisci- plinar, tot i que especialment marcada per la pintura. Així mateix, investiga el paper normatiu dels sistemes de signes i senyals aplicats a diversos contextos com per exemple l’espai urbà o l’espai museístic, els quals n’asseguren la seva productivitat, seguretat i ordre, sotmetent-los a lògiques de comportament predissenyades.

@b.llinas
facebook.com/bielllinasart
bielllinas.hotglue.me
gabrielllinas@outlook.com

Tokyo, 1987

Reside y crea en Barcelona donde empezó su carrera como artista.

El tema general de sus obras es Artifcial y Naturaleza. Últimamente está interesado en cosas sin forma que tienen estos conceptos y que también están conectadas con el ser humano, e intenta expresarlas mediante sus obras.
Suele mezclar diferentes medios y hacer que las obras tengan dimensiones.

________

Idea Orgánica
Cogiendo el mismo tema Artifcial y Naturaleza, esta obra se concentra más en el inconsciente e intenta refejarse con el de cada espectador.

campanarbol.tumblr.com
@dragoncaballo

I ’m interested in the posibilities of the vagueness as a creative tool.

I investigate it through fragmentations of identity and the alterations of language.

________

AQUÍ NO HAY NADA

La nada es la llave. Abre a lo desconocido.
Edmond Jabés

“Nothing is here” se trata de un proyecto expositivo que combina obras relacionadas con el tema tratado: la posibilidad de utilizar el concepto de nada en sus respectivas afecciones como elemento creativo. La pro- puesta es la continuación de una investigación empezada por el artista desde hace años, con el objetivo de identificar las posibilidades de lo inconcreto para constituir una entidad identificable. Aquí ese algo es

la nada misma, la cual parece ser el verdadero constituyente de lo que somos. A partir de la reformulación positiva de este concepto de nada se plantean diversas obras que inciden en este sentido, estableciendo relaciones posibles entre lo que muestra su presencia y lo aparentemente vacío. En este sentido, las piezas parten de diversos supuestos a priori y utilizan diferentes “distorsionadores” para dotarlas de significado a partir de alteraciones en la apariencia, la percepción o el lenguaje.

www.osmarval.com
@oscarmartinvaldespino